Alguns nius d'oreneta

D’espècies d’oreneta (hirundinidae) en tenim cinc a casa nostra: la cuablanca, la comuna, la cua-rogenca, la de ribera i el roquerol –aquesta darrera és l’única que passa l’hivern a Catalunya–. És ben coneguda l’habilitat d’aquests ocells per construir nius de fang, però no és així en tots els casos, i quan ho és, no tots tenen la mateixa forma (https://www.orenetes.cat/especie#elniu).

Estarem d’acord que el niu més espectacular de tots cinc és el de l’oreneta cua-rogenca, ja que el basteix amb forma de mig atuell de coll estret i l’enganxa, generalment, cap per avall en alguna superfície horitzontal de ponts, balmes, penya-segats o edificacions. Fa no gaires anys, aquesta oreneta era realment escassa i força localitzada, però en el darrer mig segle la seva distribució a Catalunya ha experimentat un augment d’entre el 1.193 i el 2.729 %, per la qual cosa, ara, no és rar veure aquests magnífics nius a gairebé qualsevol punt del territori.

Comentari al marge, mereixen els nius d’oreneta de ribera, atès que són els únics dels cinc que no estan construïts amb boletes de fang, sinó que estan excavats en talussos. Aquesta tasca, que acostuma a durar menys d’una setmana, és duta a terme usant el bec, les potes i les ales. De fet, l’oreneta de ribera té el bec més curt i més cònic que la resta d’orenetes i l’equivalent del nostre múscul trapezi del coll més desenvolupat. Aquestes adaptacions els hi faciliten la tasca de foradar uns túnels que poden arribar a tenir 1 metre de longitud. A diferència de l’oreneta cua-rogenca, la distribució de la de ribera ha minvat en un 24-51% en els darrers 20 anys.

Doncs ara ja coneixeu una mica millor alguns dels parents de l'oreneta cuablanca, si us els trobeu, mireu de gaudir-los!