Com ajudar l'espècie?

Nius artificials

Ja sigui personalment o a nivell d'un centre (escola, esplai, cau, etc) es poden construir i col·locar nius artificials en edificis que havien tingut nius d'orenetes o en d'altres en què es desconeix si n'havien tingut mai. Lògicament, centres com ara una escola -que és un important punt d'afluència social- poden ser un emplaçament ideal i servir, a més, de model per esperonar d'altres persones o centres a endegar accions similars.

Els nius artificials es poden comprar o bé construir. Si es volen comprar cal saber que existeixen diversos models amb preus diferents a l'abast. Altrament, podeu fer-lo vosaltres mateixos. Els passos a seguir són els següents:

1. Utilitzeu com a motlle una pilota de plàstic d'uns 18 cm de diàmetre. Amb cada pilota surten quatre motlles. Per fer cada niu cal una peça fusta d'uns 30x20 cm.
2. Talleu la pilota en quatre quarts iguals.
3. Talleu el forat d'entrada del niu (un semicercle de 60 mm d'amplada per 25 mm d'alt) i enganxeu diverses peces de cinta adhesiva a la part interior del motlle.
4. Feu tres forats a la fusta per poder-la clavar a la paret o bé fixeu-hi un parell de ganxos per poder-la penjar.
5. Enganxeu el motlle a la fusta amb els trossos de cinta adhesiva. Enduriu el motlle emplenant-lo amb paper de diari.
6. Cobriu el motlle amb massilla d'exteriors de manera que també s'estengui fins la fusta (el que serà la base del niu). Feu servir un ganivet per estendre homogèniament la massilla pel motlle deixant una capa d'aproximadament 1 cm de gruix.
7. Deixeu el motlle cobert de massilla a temperatura ambient fins que estigui completament sec. Llavors traieu amb compte el motlle de plàstic, el paper i la cinta adhesiva.
8. Segelleu amb cola de fusta les juntures entre la fusta i el niu i deixeu que se sequi del tot. Cobriu la part exterior del niu amb fang humit i deixeu que se sequi.
9. Fixeu el niu a la paret tenint en compte que sempre cal que la part superior del niu ha de quedar tapada (per exemple, situant el niu sota un balcó o la volada de la teulada). Mireu que el niu estigui situat en un lloc ben protegit dels elements (vent, pluja, etc). Si voleu penjar més d'un niu, el millor es fer-ho agrupant-los. Recordeu que es tracta d'una espècie colonial!

Els nius sempre s'han de col·locar a les façanes o parets mitgeres, millor si és en un angle tipus paret-balcó o paret-teulada. Un segon, tercer o quart pis són nivells que seleccionen positivament.

És recomanable comptar amb el suport tècnic d'algun ornitòleg local.

Com reduir les molèsties causades pels excrements?

Per evitar que els nius embrutin el terra amb els seus excrements només cal posar al damunt d'aquest un tauló de fusta. Els excrements s'acumulen sobre del tauló i només cal agafar-lo, rascar-lo i llençar el piló d'excrements a les escombraries.

Si el que embruten és un tendal o un lloc força inaccessible per a la neteja periòdica el que es recomana és posar una lleixa de fusta (d'uns 20-25 cm de profunditat i tan ampla com el niu o el conjunt de nius) al dessota del niu o dels nius. Aquesta fusta s'ha de posar a uns 20-30 cm del niu per tal d'evitar que faciliti l'accés de depredadors al niu.

Com crear punts de subministrament de fang?

L'absència de fang per a la construcció del niu o l'excessiva llunyania d'aquest pot ser un factor limitant per a l'establiment o proliferació de l'espècie en una determinada zona. Per tal de reduir aquest problema es poden posar punts de subministrament de fang. Si ho fa un grup de persones, sempre que sigui possible, es recomana començar pel propi centre (escola, cau, esplai, etc). També ho podeu fer a casa vostra. Si ho voleu fer en una propietat privada, caldrà demanar permís al propietari per accedir-hi periòdicament.

És millor que el punt de subministrament de fang se situï en un indret tranquil, poc transitat i arrecerat. Es pot posar a nivell de terra o en un nivell superior, en una terrassa, en un terrat o, fins i tot, en una balconada poc o gens transitada.

La base del punt de fang hauria de ser impermeabilitzada (capa d'argila, plàstic, tapa d'un dipòsit d'aigua, etc) i s'hi ha de col·locar periòdicament fang trobat a prop (lleres de rieres i rius, desembocadures de rius, etc) o bé comprat. El fang ha de mantenir un grau d'humitat i, lògicament, no pot assecar-se perquè pugui ser funcional per a l'espècie. Per això cal que s'humitegi tan sovint com calgui perquè estigui disponible per a les orenetes. També el fang es pot "generar" bo i regant sovint una zona de terra, de gra molt petit i amb coberta vegetal nul·la o escassa.