L'espècie

Noms

Com la podem identificar?

L'oreneta cuablanca és una oreneta més aviat petita de color negrós -amb brillantors o iridiscències blavoses- i la panxa i la gola ben blanques. En destaca el carpó també blanc, que li ha valgut el nom. La cua és molt més curta i menys enforquillada que la de l'oreneta vulgar (Hirundo rustica) la qual té, a més, la gola rogenca i no pas blanca. El roquerol (Ptyonoprogne rupestris) és una altra oreneta que a vegades cria també a l'interior dels pobles de zones muntanyoses però, a diferència de l'oreneta cuablanca, és de color marronós amb la zona ventral una mica més clara.

Tampoc cal confondre l'oreneta cuablanca ni amb els falciots (Apus apus) ni amb els ballesters (Apus melba). El falciot és gairebé tot negrós mentre que el ballester presenta el dors i les ales marronosos i la panxa i la gola blanques. Ambdues espècies es caracteritzen per les ales llargues, punxegudes i corbades en forma de falç i un vol rabent.

L'oreneta cuablanca i altres espècies properes en vol (© Toni Llobet)

On i quan la podem trobar?

L'oreneta cuablanca es troba àmpliament distribuïda arreu del continent euroasiàtic. És una espècie migradora, que durant l'època de cria (primavera-estiu) es troba des de Portugal fins al Japó i des de la península Escandinava fins al nord d'Àfrica. A la tardor emprenen el viatge cap a les dues grans regions d'hivernada: l'Àfrica subsahariana i la península de Malàisia

Distribució mundial de l'espècie durant el període de cria (groc) i l'hivern (blau) (© Handbook of the Birds of the World,Lynx Edicions).

A Catalunya arriba a partir de la segona quinzena de març i comença a marxar a les darreries d'agost, i els últims exemplars s'observen a finals d'octubre. És un dels ocells més àmpliament distribuïts (es troba al 92% del territori), on nidifica des de nivell del mar fins a més de 2000 m als Pirineus. La població catalana s'ha estimat entre 137.129 i 204.510 parelles i l'europea oscil·laria entre 9,5 i 31 milions de parelles.

Distribució de l'oreneta cuablanca a Catalunya segons l'Atles dels ocells nidificants a Catalunya 1999-2002.

Quins ambients prefereix?

Cria a l'interior dels nuclis urbans, a les façanes dels edificis, o bé en cingleres i penya-segats en zones de muntanya. Tot i que el seu origen està en els ambients naturals, ja fa molts anys que el gruix de les orenetes cuablanques crien en medis urbans (d'aquí el seu nom científic: Delichon urbicum). La dependència dels ambients urbanitzats per criar fa que es concentri sobretot a les grans planes i a les valls més humanitzades, tant a la costa com a l'interior. Pot colonitzar qualsevol carrer dels nuclis de població petits i mitjans però a les grans ciutats es sol situar a les zones perifèriques ja que la distància a les àrees d'alimentació -camps oberts- i als punts de subministrament de fang -llits de rius i rieres, desembocadures, marges d'estanys, etc- representen uns factors limitants de la seva distribució.

Mapa d'abundància de l'oreneta cuablanca a Catalunya (Atles dels ocells nidificants a Catalunya 1999-2002).

Com és el seu niu?

El niu és de fang, esfèric i totalment tancat llevat d'una petita obertura a la part superior d'uns 2-3 cm de diàmetre. No es pot confondre amb el de cap altre espècie. Els de l'oreneta vulgar i el roquerol són totalment oberts de dalt mentre que el de l'oreneta cua-rogenca té un distintiu canal d'entrada. L'oreneta de ribera i els falciots crien en forats. A més, l'oreneta de ribera no cria mai en cases i edificis.

Nius de l'oreneta cuablanca i d'altres espècies properes (© Toni Llobet)

Com es reprodueix? Què menja?

La cria

És una espècie monògama (viu en parelles) i colonial. Normalment pon de 3 a 5 ous generalment blancs. En condicions molt favorables, poden arribar a fer 3 postes. Tant el mascle com la femella incuben els ous durant 14-16 dies i els ous eclosionen alhora. Els polls són nidícoles. Triguen 22-32 dies a volar i fins llavors són alimentats per ambdós progenitors, però més per la femella que pel mascle.

Ambdós sexes construeixen el niu a recer de la pluja i del vent fet de boletes de fang relligades amb brins d'herba. Esmercen prop d'una setmana per construir el niu, amb continus viatges als llits i desembocadures dels cursos fluvials (rius, torrents, rieres, rials, etc) o als marges d'aigües embassades (estanys, llacs, etc) o entollades (bassals, etc) per obtenir el fang necessari per bastir-lo. Construeixen el niu tant a parets naturals (penya-segats i cingleres) com a artificials (façanes dels edificis, preses d'embassaments, etc).

Nius típics d'oreneta cuablanca (© Montse Masclans)

De què s'alimenta?

S'alimenta exclusivament d'insectes que captura en vol, en general a força més alçada que la resta d'orenetes. El règim alimentari i els consegüents beneficis que ens aporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional com internacional.

Curiositats

• És una espècie que tradicionalment es considera que porta bona sort a la casa on s'estableix. Tanmateix, moltes persones encara trenquen els seus nius per evitar els seus excrements, que no són més que les pells seques (cutícules) dels insectes que s'han cruspit. Per mitigar el "problema" es pot posar una lleixa de fusta al dessota de cada niu. En aquesta lleixa s'hi apilonen els excrements i s'evita així que caiguin sobre tendals, balcons o d'altres béns materials (taules i cadires de terrasses, etc).
• "The Housemartins" ("Les Orenetes Cuablanques") fou un grup famós de pop britànic de les darreries dels anys 80.
• Un dels primers precedents de l'anellament científic d'ocells al nostre país s'efectuà a Vilabertran, el 25 d'agost del 1907, quan una oreneta cuablanca es deixà anar amb un tubet de suro lligat al coll i un missatge en el seu interior. Fou capturada el 16 de maig de 1908 a Suïssa (Zofinge).
• Els joves nascuts de la primera posta poden ajudar els seus pares a alimentar els pollets de la segona/tercera posta, comportament que es coneix com a "cria cooperativa".
• Les poblacions d'oreneta cuablanca podrien ser considerades com un bon indicador de la sensibilitat ambiental de les persones dels pobles i ciutats on construeix els nius. També són bons indicadors de la qualitat de l'aire ja que la contaminació atmosfèrica afecta al tipus i quantitat d'insectes que viuen en aquest medi.
• L'oreneta cuablanca es distribueix des de la franja litoral fins als 2000 m però el 80% de la població catalana es troba per sota dels 600 m.
• S'han donat casos d'orenetes cuablanques criant a vaixells... en plena activitat. Una parella, per exemple, va arribar a criar en un vaixell que feia la ruta entre Copenhaguen (Dinamarca) i Malmö (Suècia), a uns 24 km, vuit cops al dia! En un altre cas, també a Dinamarca, un vaixell que feia una ruta interior d'uns 13 km de distància va arribar a tenir fins a nou nius d'oreneta cuablanca al llarg d'un dècada. Els pares portaven menjar al niu només a la terminal de sortida del vaixell, tant punt aquest arribava a port; sorprenentment, sovint els pares aconseguien tirar endavant totes les postes. La companyia marítima fins i tot va deixar d'utilitzar el vaixell a principis de temporada per no malmetre la cria de l'espècie.

Per saber-ne més

L'oreneta cuablanca no és l'única oreneta que cria a Catalunya: de fet, n'hi ha un total de cinc. A més a Catalunya també crien tres espècies de falciots, que si bé no són realment orenetes, tenen costums força similars i sovint es confonen amb elles.

	Oreneta cuablanca Nidificant estival molt comú arreu de Catalunya. Migrador regular i molt comú per tot el territori.
	Oreneta vulgar Nidificant estival, comú arreu del territori. Migrador molt comú arreu del país. Hivernant regular, però molt escàs, en algunes zones humides litorals.
	Oreneta cua-rogenca Nidificant estival, localitzat i no gaire abundant, distribuït de forma irregular per ambients de caire mediterrani. Migrador regular, però escàs, arreu del territori, detectat més sovint al pas prenupcial.
	Roquerol Resident en tota mena d'ambients rupícoles des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, on pot ser estival només. Migrador i hivernant més localitzat, lligat molt sovint a zones humides litorals, en àrees on no hi és a l'estiu.
	Oreneta de ribera Migrador regular i comú arreu del territori. Nidificant estival molt localitzat.
	Falciot negre Nidificant estival i migrador, molt comú arreu del territori, especialment lligat als nuclis urbans. Accidental a l'hivern.
	Falciot pàl·lid Nidificant estival localitzat en algunes zones litorals, sobretot en penya-segats marins. Migrador regular pel litoral, tot i que en baix nombre comparat amb Apus apus.
	Ballester Nidificant estival i migrador, comú arreu del territori encara que no distribuït uniformement com a nidificant, que es pot observar tant en àrees muntanyenques com litorals. En augment com a nidificant als nuclis urbans.